---

Mentre seguim immersos en un escenari d'incertesa política, el funcionament ple de la Llei de dependència continua sent una assignatura pendent. La qüestió és que no podem donar l'esquena a un aspecte que neix amb l'objectiu de proporcionar benestar al nostre país, un dels més longeus del món. Però, coneixem bé les xifres actuals de l'àmbit de la dependència a Espanya?.

La primera dada que hem de considerar és que prop d'1,5 milions d'espanyols afirma que té dificultats d'autonomia al seu dia a dia, i la realitat és que, actualment, compten amb una llista d'espera de 258.000 dependents que esperen rebre prestacions finançades, en un 83,3 %, per les comunitats autònomes.

D'altra banda, el desembossament en matèria de dependència a Espanya és de 8.252 milions d'euros, quantitat que representa el 0,7 % del PIB. Però, tenint en compte les xifres, el finançament és insuficient. I és que cal tenir en compte que, el 2018, la despesa mitjana per dependent atès es va situar en una mica més de 8.000 euros l'any.

Segons els experts, per garantir unes cures universals, el Govern hauria de destinar un 2 % del PIB, o almenys apropar-se a l'1,4 % de mitjana dels països de l'OCDE.

Però, a més, aquesta inversió no ha de considerar-se un malbaratament, sinó un nou nínxol d'ocupació que, avui dia, dona feina a 540.000 persones. 

En aquest sentit, i tal com apunta Susana Roldán, professora d'Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos i una de les tres autores d'un treball publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals que estima els costs i impactes d'adoptar el model suec de dependència, "el sistema es basa en prestacions de cures personals i aquestes són molt intensives pel que fa a la mà d'obra", fet que comporta la "disminució previsible de les prestacions per atur, l'augment de les quotes a la Seguretat Social i augments en la recaptació de l'IVA, IRPF i impost de societats".

SEGÜENT

HOME